eixaloc

Català antic

• Etimologia: Probablement de l'àrab الشُّرُوق ‎(aš-šurūq, «la sortida del sol, el llevant»). Vegeu xaloc.

Nom

eixaloc m. ‎(plural eixalocs)

1. xaloc

Variants

• axaloch, axeloch, axiloch, exaloc, exaloch, ixeloch, xaloch

Descendents

• Occità antic: eissalot

Vegeu també xaloc.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA