xaloc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʃəˈɫɔk/
Occidental:	nord-occidental /ʃaˈɫɔk/
	valencià /ʃaˈɫɔk/, /t͡ʃaˈɫɔk/

• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Probablement de l'àrab شُرُوق ‎(šurūq, «sortida del sol, llevant»), deverbal de شَرَقَ ‎(šaraqa, «sortir el sol») de شَرْق ‎(šarq, «orient»), segle XIV. Va acabar substituint el doblet anterior eixaloc format amb l’article àrab. D’origen mariner, el canvi d’est a sud-est és per manteniment de la direcció en el litoral del nord d’Àfrica vist des de la Mediterrània nord-occidental. Cognat de l’italià scirocco.

Nom

xaloc m. ‎(plural xalocs)

1. Vent que bufa del sud-est, que prové dels deserts del nord d'Àfrica i s'humiteja quan passa sobre la Mediterrània.
2. (punt cardinal) sud-est

Derivats

• xalocada
• xalocar
• xalocós
• xaloquejar
• xaloquell
• xaloquer
• xaloqueria
• xaloqueu

Relacionats

Rosa dels vents:

mestral	tramuntana	gregal
ponent		llevant
garbí	migjorn	xaloc

Descendents

• Castellà: jaloque
• Portuguès: xaroco

Vegeu també eixaloc.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Schirokko ^(de) m.
• Anglès: sirocco ^(en)
• Castellà: jaloque ^(es) m., siroco ^(es) m.
• Francès: sirocco ^(fr) m.
• Grec: σιρόκος ^(el) m. ‎(sirokos)
• Grec antic: εὖρος ^(grc) m. ‎(eûros), εὐρονότος ^(grc) m. ‎(euronótos), φοινικίας ^(grc) m. ‎(phoinikías),
• Italià: scirocco ^(it) m.
• Llatí: vulturnus ^(la) m., euronotus ^(la) m., euroauster ^(la) m.,
• Occità: siròc ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: xa·loc (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat