eixarm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈʃarm/
Occidental:	nord-occidental /ejˈʃarm/
	valencià /ejˈʃaɾm/, /eˈʃaɾm/

• Etimologia: De eixarmar i la desinència Ø, segle XVI.

Nom

eixarm m. ‎(plural eixarms)

1. Forma supersticiosa de curar amb oracions i aplicació de vàries medicines; eixarm, bruixeria.

Variants

• eixorm (antic)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Zauberspruch ^(de) m.
• Anglès: spell ^(en)
• Castellà: ensalmo ^(es)
• Francès: sorcellerie ^(fr)
• Italià: stregoneria ^(it), fattura ^(it)
• Llatí: carmen ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ei·xarm (2)
• Heterograma de 6 lletres (aeimrx)
• Anagrama: ximaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.