ejaculor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eːˈja.kʊ.lɔr/
• Etimologia: Del prefix ex- i ‎jaculor.

Verb

ējaculor ‎(1a present^?), ējaculāris ‎(2a present), ējaculāri ‎(infinitiu), ējaculātus sum ‎(perfet); deponent

1. llançar, enviar, expulsar, projectar

   «se in salum ejaculaverat» (Aule Geli, Noctes Atticae, XVI, 19)

   El llançaren mar endins

   «ejaculari umbram in forum» (Plini, Naturalis Historia, IV, 12)

   Projectava l'ombra sobre la plaça.

Variants

• ēiaculor, ējaculo