elegant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɫəˈɣan/
	balear /ə.ɫəˈɣant/, /ə.ɫəˈɣan/
Occidental:	nord-occidental /e.ɫeˈɣan/
	valencià /e.ɫeˈɣant/, /e.ɫeˈɣan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí ēlegāns, segle XIV

Adjectiu

elegant inv. ‎(plural elegants)

1. Persona que es distingeix per la seva manera de vestir o de fer polides.
2. Solució senzilla a un problema complicat.

Sinònims

• distingit, refinat, fi
• enginyós

Antònims

• barroer
• recargolat, embolicat

Derivats

• elegantment

Traduccions

Traduccions

• Alemany: elegant ^(de)
• Anglès: elegant ^(en)
• Búlgar: елегантен ^(bg) ‎(eleganten)
• Castellà: elegante ^(es)
• Coreà: 우아한 ^(ko) ‎(uahan)
• Danès: elegant ^(da)
• Esperanto: eleganta ^(eo)
• Francès: élégant ^(fr)
• Gallec: elegante ^(gl)
• Grec: κομψός ^(el) ‎(kompsós)
• Grec antic: κομψός ^(grc) ‎(kompsós)
• Hebreu: אֶלֶגַנְטִי‎ ^(he)
• Hongarès: elegáns ^(hu)
• Italià: elegante ^(it)
• Japonès: 優雅な ^(ja)
• Neerlandès: elegant ^(nl)
• Polonès: elegancki ^(pl)
• Portuguès: elegante ^(pt)
• Rus: элега́нтный ^(ru) ‎(elegantni)
• Serbocroat: elegantan ^(sh)
• Suec: elegant ^(sv)
• Turc: zarif ^(tr)
• Txec: elegantní ^(cs)
• Urdú: شائسته ^(ur)
• Vietnamita: thanh lịch ^(vi)
• Xinès: 典雅 ^(zh) ‎(diǎnyǎ)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·le·gant (3)
• Anagrama: altegen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ɛl.ə.ɡənt/

Adjectiu

elegant ‎(comparatiu more elegant, superlatiu most elegant)

1. elegant

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)