elegia

Potser volíeu: elegía

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɫəˈʒi.ə/
Occidental:	nord-occidental /e.ɫeˈʒi.a/, valencià /e.ɫeˈd͡ʒi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí elegīa, del grec antic ἐλεγεία ‎(elegeía), segle XVII.

Nom

elegia f. ‎(plural elegies)

1. Composició poètica de caràcter trist que transmet pena, dolor o compassió.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Elegie ^(de) f.
• Anglès: elegy ^(en)
• Castellà: elegía ^(es) f.
• Francès: élégie ^(fr) f.
• Gallec: elexía ^(gl) f.
• Portuguès: elegia ^(pt) f.

Verb

elegia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de elegir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de elegir.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·le·gi·a (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot