element

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ɫəˈmen/
	balear /ə.ɫəˈment/, /ə.ɫəˈmen/
Occidental:	nord-occidental /e.ɫeˈmen/
	valencià /e.ɫeˈment/, /e.ɫeˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí elementum, segle XIV.

Nom

element m. ‎(plural elements)

1. Cosa que reunida o combinada amb d’altres en forma una de més complexa.
2. (química) Substància que no pot ésser descomposta en altres substàncies més simples.
3. Substància fonamental que segons la filosofia antiga compon l'univers físic.

Traduccions

Cosa que reunida en forma una altra

• Albanès: element ^(sq) m.
• Alemany: Element ^(de) n.
• Anglès: element ^(en)
• Àrab: عُنْصُر‎ ^(ar) m.
• Armeni: հիմունք ^(hy) ‎(himunk)
• Belarús: элеме́нт ^(be) m. ‎(element)
• Bretó: elfenn ^(br) f.
• Búlgar: елеме́нт ^(bg) m. ‎(element)
• Castellà: elemento ^(es) m.
• Coreà: 요소 ^(ko) ‎(yoso)
• Còrnic: elven ^(kw) f.
• Danès: element ^(da) n.
• Eslovac: prvok ^(sk) m., element ^(sk) m.
• Eslovè: element ^(sl) m.
• Esperanto: elemento ^(eo)
• Estonià: element ^(et)
• Finès: perusosa ^(fi)
• Francès: élément ^(fr) m.
• Friülà: element ^(fur) m.
• Gallec: elemento ^(gl) m.
• Gal·lès: elfen ^(cy) f.
• Georgià: ელემენტი ^(ka) ‎(elèmenti)
• Grec: ουσία ^(el) f. ‎(ussia), στοιχείο ^(el) n. ‎(stikhio)
• Grec antic: στοιχεῖον ^(grc) n. ‎(stoikheîon)
• Hebreu: עִקָּר‎ ^(he) m.
• Hindi: तत्त्व ^(hi) m.
• Hongarès: elem ^(hu)
• Ídix: עלעמענט‎ ^(yi)
• Irlandès: dúil ^(ga) f.
• Italià: elemento ^(it) m.
• Japonès: 要素 ^(ja)
• Kazakh: элемент ^(kk) ‎(élement/element)
• Letó: elements ^(lv) m.
• Lituà: elementas ^(lt) m.
• Llatí: elementum ^(la) n.
• Macedoni: елемент ^(mk) m.
• Maori: pumotu ^(mi)
• Mongol: элемент ^(mn)
• Neerlandès: element ^(nl) n.
• Noruec: element ^(no) n.
• Occità: element ^(oc) m.
• Persa: عنصر‎ ^(fa)
• Polonès: pierwiastek ^(pl) m., element ^(pl) m.
• Romanès: element ^(ro) n.
• Rus: элеме́нт ^(ru) m. ‎(element)
• Sànscrit: धातु ^(sa) m.
• Serbocroat: елемент ^(sh), element ^(sh) m.
• Suahili: elementi ^(sw)
• Suec: element ^(sv)
• Tadjik: элемент ^(tg)
• Tagal: elemento ^(tl)
• Tai: ธาตุ ^(th)
• Turc: öğe ^(tr), eleman ^(tr)
• Txec: prvek ^(cs) m., element ^(cs) m.
• Vietnamita: yếu tố ^(vi)
• Xinès: 要素 ^(zh) ‎(yāosù)

Substància que no es pot descompondre

• Alemany: Element ^(de) n.
• Anglès: element ^(en)
• Anglès: element ^(en)
• Armeni: տարր ^(hy) ‎(tarr)
• Bengalí: মৌল ^(bn)
• Búlgar: елеме́нт ^(bg) m. ‎(element)
• Castellà: elemento ^(es) m.
• Castellà: elemento ^(es) m.
• Coreà: 원소 ^(ko) ‎(wonso)
• Danès: grundstof ^(da) n.
• Eslovac: prvok ^(sk) m., element ^(sk) m.
• Finès: alkuaine ^(fi)
• Francès: élément ^(fr) m.
• Friülà: element ^(fur) m.
• Gallec: elemento ^(gl) m.
• Georgià: ელემენტი ^(ka) ‎(elèmenti)
• Grec: στοιχείο ^(el) n. ‎(stikhio)
• Hebreu: יְסוֹד‎ ^(he) m.
• Hindi: तत्व ^(hi) m.
• Hongarès: elem ^(hu)
• Irlandès: dúil ^(ga) f.
• Italià: elemento ^(it) m.
• Japonès: 元素 ^(ja)
• Letó: elements ^(lv) m.
• Lituà: elementas ^(lt) m.
• Lituà: elementas ^(lt) m.
• Maori: pumotu ^(mi)
• Neerlandès: element ^(nl) n.
• Noruec: grunnstoff ^(no) n.
• Occità: element ^(oc) m.
• Polonès: pierwiastek ^(pl) m.
• Portuguès: elemento ^(pt) m.
• Romanès: element ^(ro) n.
• Rus: элеме́нт ^(ru) m. ‎(element)
• Suahili: elementi ^(sw)
• Suec: grundämne ^(sv) n.
• Tai: ธาตุ ^(th)
• Turc: element ^(tr)
• Txec: prvek ^(cs) m.
• Txec: prvek ^(cs) m.
• Xinès: 元素 ^(zh) ‎(yuánsù)
• Xinès: 元素 ^(zh) ‎(yuánsù)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·le·ment (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /ˈel.ɪ.mənt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

element ‎(plural elements)

1. element

Vegeu també

• element. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].