elevo

Català

Verb

elevo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de elevar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb elevar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb elevar.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·le·vo (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈeː.lɛ.woː/
• Etimologia: Del prefix ex- i levō.

Verb

ēlevō ‎(1a present^?), ēlevās ‎(2a present), ēlevāre ‎(infinitiu), ēlevāvī ‎(perfet), ēlevātum ‎(supí)

1. elevar, jo elevo

Romanès

Nom

elevo

1. vocatiu singular de elevă