eminent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.miˈnen/
	balear /ə.miˈnent/, /ə.miˈnen/
Occidental:	nord-occidental /e.miˈnen/
	valencià /e.miˈnent/, /e.miˈnen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí ēminēns, segle XIV, de eminēre ‎(«elevar-se»).

Adjectiu

eminent inv. ‎(plural eminents)

1. Que destaca o sobresurt respecte l'entorn, més alt.
2. (figurat) Dit d'una persona que excel·leix o té més importància en el seu camp de treball.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eminent ^(en)
• Castellà: eminente ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·mi·nent (3)
• Anagrames: entemin, mentien

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB