emmalaltim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.mə.ɫəɫˈtim/, occidental /em.ma.ɫaɫˈtim/
• Rimes: -im

Verb

emmalaltim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de emmalaltir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb emmalaltir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb emmalaltir.

Variants

• [2] emmalaltiguem
• [3] emmalaltiguem

Miscel·lània

• Síl·labes: em·ma·lal·tim (4)

Català antic

Verb

emmalaltim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de emmalaltir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de emmalaltir
3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de emmalaltir
4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de emmalaltir

Variants

• [2] emmalaltírem
• [3] emmalaltam
• [4] emmalaltam