emmalaltires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.mə.ɫəɫˈti.ɾəs/, occidental /em.ma.ɫaɫˈti.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

emmalaltires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de emmalaltir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb emmalaltir.

Variants

• [2] emmalaltissis, emmalaltisses

Miscel·lània

• Síl·labes: em·ma·lal·ti·res (5)
• Anagrames: emmalaltir-se, mestallaríem

Català antic

Verb

emmalaltires

1. segona persona singular (tu) del passat de emmalaltir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de emmalaltir

Variants

• [1] emmalaltist
• [2] emmalaltisses