emmandrir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /əm.mənˈdɾi/
Occidental: nord-occidental /em.manˈdɾi/
valencià /em.manˈdɾiɾ/, /em.manˈdɾi/

Verb

emmandrir trans., pron. (pronominal emmandrir-se)

  1. Deixar-se emportar per les poques ganes de fer coses.
    «... i segons quina fos la matèria o la professora -o potser segons els seus rampells, de vegades estudiava amb afany i altres cops s'emmandria (Carles Pi Sunyer, Maria Pi Sunyer i el seu temps, 1968)

Conjugació

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: em·man·drir (3)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads