emmandrir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /əm.mənˈdɾi/ Occidental: nord-occidental /em.manˈdɾi/ valencià /em.manˈdɾiɾ/, /em.manˈdɾi/
Verb
emmandrir trans., pron. (pronominal emmandrir-se)
- Deixar-se emportar per les poques ganes de fer coses.
- «... i segons quina fos la matèria o la professora -o potser segons els seus rampells, de vegades estudiava amb afany i altres cops s'emmandria.» (Carles Pi Sunyer, Maria Pi Sunyer i el seu temps, 1968)
Conjugació
Tercera conjugació incoativa
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Traduccions
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: em·man·drir (3)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads