empara

Potser volíeu: emparà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əmˈpa.ɾə/, occidental /emˈpa.ɾa/

Informal: nord-occidental /amˈpa.ɾa/

• Rimes: -aɾa
• Etimologia: De emparar, segle XII.

Nom

empara f. ‎(plural empares)

1. Abric o defensa per emparar-se.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: protection ^(en)
• Castellà: amparo ^(es)
• Francès: protection ^(fr), asil ^(fr), refuge ^(fr)
• Italià: asilo ^(it), ricovero ^(it)
• Llatí: tutamen ^(la)

Verb

empara

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de emparar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb emparar.

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·ra (3)
• Anagrames: amprea, maparé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.