empenta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈpɛn.tə/
	balear /əmˈpən.tə/, /əmˈpɛn.tə/
Occidental:	/emˈpen.ta/
Informal:	occidental /amˈpen.ta/

• Etimologia: Del llatí vulgar *impicta, forma femenina del participi de impingere, segle XIV.

Nom

empenta f. ‎(plural empentes)

1. Cop donat a una persona, animal o cosa, per impel·lir-li moviment, normalment per a fer-la avançar o perquè perdi l'equilibri, quan és per fer-la avançar el cop és pel darrere, per tant, quan és a una persona és a l'esquena.
2. (metafòricament) Mena d'acció que una persona fa sobre una altra perquè aquesta segona pugui realitzar una segona acció.

   Na Núria no es decidia a obrir el restaurant, però en Joan li va deixar diners i amb aquesta empenta va poder tirar endavant.

3. Ànims per prendre la decisió.
4. Tret de caràcter propi de les persones amb iniciativa i ganes de fer coses.
5. (hoquei sobre herba) Llançament executat amb un moviment d'acompanyament de l'estic en què la bola surt projectada arran de terra.

Variants

• espenta

Sinònims

• (cop per a empènyer) burs, bursada
• ànim
• estímul

Derivats

• empentar
• empentejar
• a empentes i rodolons

Traduccions

Cop donat a una persona, animal o cosa

• Anglès: shove ^(en)
• Castellà: empujón ^(es)
• Francès: poussée ^(fr)
• Italià: spintone ^(it)
• Llengua de signes catalana: EMPÈNYER ^(csc)

Llançament arran de terra, en hoquei sobre herba

• Anglès: push ^(en)
• Castellà: empuje ^(es), push ^(es)
• Francès: push ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pen·ta (3)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB
• empenta. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.