espenta

Potser volíeu: espentà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈpɛn.tə/
	balear /əsˈpən.tə/, /əsˈpɛn.tə/
Occidental:	/esˈpen.ta/
Informal:	occidental /asˈpen.ta/

• Etimologia: Substantivació del participi del català antic espent ‎(«espès»), del llatí vulgar *expinctus, del verb *expingere ‎(«espènyer»), segle XV.

Nom

espenta f. ‎(plural espentes)

1. empenta

Verb

espenta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de espentar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb espentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pen·ta (3)
• Anagrames: patenes, tàpenes

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB