empremta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əmˈpɾem.tə/, occidental /emˈpɾem.ta/
• Etimologia: Participi de l’antic emprémer, del llatí imprimere ‎(«fer pressió»), segle XIV.

Nom

empremta f. ‎(plural empremtes)

1. Marca que deixa un cos sobre un altre a causa del seu pes o quan se li aplica força.

   El terra del camí estava humit i es podien veure fàcilment les empremtes dels qui havien passat.

2. Senyal identificador personal obtingut amb l'aplicació de tinta als dits i després pressionar sobre un paper.

   Aquest passaport no és vàlid, encara no té l'empremta.

Sinònims

• senyal, marca, petjada

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Fingerabdruck ^(de) m.
• Anglès: mark ^(en), footprint ^(en), fingerprint ^(en)
• Armeni: մատնահետք ^(hy) ‎(matnahetk)
• Belarús: адбі́так ^(be) m. ‎(adbítak)
• Castellà: huella ^(es)
• Coreà: 지문 ^(ko) ‎(jimun)
• Esperanto: fingrospuro ^(eo)
• Feroès: fingramerki ^(fo) n.
• Finès: sormenjälki ^(fi)
• Francès: empreinte ^(fr)
• Friülà: impront ^(fur) m.
• Gallec: pegada ^(gl) f.
• Grec: αποτύπωμα ^(el) n. ‎(apotípoma)
• Hongarès: ujjlenyomat ^(hu)
• Irlandès: méarlorg ^(ga) m.
• Islandès: fingrafar ^(is) n.
• Italià: impronta ^(it)
• Japonès: 指紋 ^(ja)
• Kirguís: бармак тагы ^(ky) ‎(barmak tagu)
• Lituà: pirštų atspaudas ^(lt) m.
• Noruec: fingeravtrykk ^(no) n.
• Polonès: odcisk palca ^(pl) m.
• Portuguès: impressão ^(pt) f.
• Romanès: amprentă ^(ro) f.
• Rus: отпеча́ток ^(ru) m. ‎(otpetxàtok)
• Suec: fingeravtryck ^(sv) n.
• Txec: otisk ^(cs) m.
• Xinès: 指紋 ^(zh) ‎(指纹, zhǐwén)

Miscel·lània

• Síl·labes: em·prem·ta (3)
• Anagrama: temperam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot