tinta

Potser volíeu: tintà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtin.tə/, occidental /ˈtin.ta/
• Rimes: -inta
• Etimologia: De tint, segle XIV.

Nom

tinta f. ‎(plural tintes)

1. Líquid de color normalment fosc que serveix per escriure, dibuixar o imprimir.

Derivats

• entintar

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: ink ^(af)
• Albanès: bojë ^(sq)
• Alemany: Tinte ^(de) f.
• Anglès: ink ^(en)
• Àrab: حِبْر‎ ^(ar)
• Arameu: דיותא‎ ^(arc) f.
• Armeni: թանաք ^(hy) ‎(tanak)
• Basc: tinta ^(eu)
• Belarús: чарні́ла ^(be) n. ‎(txarnila), туш ^(be) f. ‎(tuix)
• Búlgar: мастило ^(bg) n. ‎(mastilo)
• Castellà: tinta ^(es) f.
• Coreà: 잉크 ^(ko) ‎(ingkeu)
• Cors: inchjostru ^(co) m.
• Danès: blæk ^(da) n.
• Eslovac: atrament ^(sk) m.
• Esperanto: inko ^(eo)
• Estonià: tint ^(et)
• Feroès: blekk ^(fo) n.
• Finès: muste ^(fi)
• Francès: encre ^(fr) f.
• Friülà: inghustri ^(fur)
• Gallec: tinta ^(gl) f.
• Gal·lès: inc ^(cy) f.
• Georgià: მელანი ^(ka) ‎(mèlani)
• Grec: μελάνι ^(el) n. ‎(melani)
• Grec antic: μέλαν ^(grc) n. ‎(mélan)
• Groenlandès: pilikki ^(kl)
• Gujarati: શાહી ^(gu)
• Hebreu: דְּיוֹ ^(he) f.
• Hindi: स्याही ^(hi) f.
• Hongarès: tinta ^(hu)
• Ídix: טינט‎ ^(yi) f.
• Ido: inko ^(io)
• Indonesi: tinta ^(id)
• Irlandès: dúch ^(ga) m.
• Islandès: blek ^(is) n.
• Italià: inchiostro ^(it) m.
• Japonès: 墨 ^(ja)
• Kazakh: сия ^(kk) ‎(sïya/sia)
• Kirguís: сыя ^(ky) ‎(suia)
• Letó: tinte ^(lv) f.
• Lituà: rašalas ^(lt) m.
• Llatí: atramentum ^(la) n.
• Luxemburguès: Tënt ^(lb) f.
• Macedoni: мастило ^(mk) n.
• Maltès: linka ^(mt)
• Mongol: бэх ^(mn)
• Noruec: blekk ^(no) n.
• Occità: tinta ^(oc) f.
• Polonès: atrament ^(pl) m., tusz ^(pl) m.
• Portuguès: tinta ^(pt) f.
• Romanès: cerneală ^(ro) f.
• Rus: черни́ла ^(ru) f. ‎(txernila), тушь ^(ru) f. ‎(tuix)
• Sard: tinta ^(sc) f.
• Serbocroat: мастило ^(sh), mastilo ^(sh) n.
• Suahili: wino ^(sw)
• Suec: bläck ^(sv) n.
• Tadjik: сиёҳӣ ^(tg)
• Tagal: tinta ^(tl)
• Turc: mürekkep ^(tr)
• Txec: inkoust ^(cs) m.
• Ucraïnès: чорнило ^(uk) n. ‎(txornilo)
• Urdú: سیاہی‎ ^(ur) f.
• Uzbek: siyoh ^(uz)
• Való: intche ^(wa) f.
• Vietnamita: mực ^(vi)
• Volapük: nig ^(vo)
• Xinès: 墨水 ^(zh) ‎(mòshuǐ)

Verb

tinta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tintar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tintar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·ta (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtin.ta/, meridional \ˈtiŋ.ta\

Americà: alt /ˈtin.t(a)/, baix \ˈtiŋ.ta\, austral /ˈtin.ta/

• Rimes: -inta

Adjectiu

tinta f. ‎(plural tintas)

1. forma femenina de tinto

Nom

tinta f. ‎(plural tintas)

1. tinta

Verb

tinta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tintar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb tintar

Variants

• [2]: tintá

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·ta (2)
• Anagrama: titán

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tinta