emprenyo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈpɾɛ.ɲu/
	balear /əmˈpɾə.ɲo/, /əmˈpɾɛ.ɲu/
Occidental:	/emˈpɾe.ɲo/

• Etimologia: De emprenyar.

Nom

emprenyo m. ‎(plural emprenyos)

1. (mallorquí) Molèstia

   Ets un emprenyo. Surt d'aquí.

Verb

emprenyo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de emprenyar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb emprenyar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb emprenyar.

Variants

• [1] emprenye, emprenyi, empreny
• [2,3] emprenyi, emprenye

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pre·nyo (3)
• Anagrames: empenyor, penyorem