empriu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əmˈpɾiw/, occidental /emˈpɾiw/

Informal: nord-occidental /amˈpɾiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: De emprar i el sufix -iu, segle XIII.

Nom

empriu m. ‎(plural emprius)

1. Dret comunal sobre béns rústics.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: ejido ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: em·priu (2)
• Heterograma de 6 lletres (eimpru)
• Anagrames: umpire, urpíem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot