emprar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /əmˈpɾa/
Occidental: nord-occidental /emˈpɾa/
valencià /emˈpɾaɾ/, /emˈpɾa/
Informal: nord-occidental /amˈpɾa/, valencià /amˈpɾaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: amprà, amprar, emprà
  • Etimologia: Del català medieval aemprar, del llatí vulgar *adimperare («demanar»), segle XIII, de imperare («manar»).

Verb

emprar trans., pron. (pronominal emprar-se)

  1. Usar una cosa.
  2. Utilitzar algú.
  3. Manllevar, demanar en préstec.

Conjugació

Paradigmes de flexió: empro, empra, emprem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Variants

Derivats

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: em·prar (2)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads