enjumpir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i): central /əɲ.ʒumˈpi/
Verb
enjumpir intr.
- (conquenc) Enganxar-se els dits amb una porta, una finestra o un calaix.
- «Fa poc la meva perruquera em preguntava: “¿Com en dius, tu, d’enjumpir?” Jo li vaig respondre: “¿Enjum... què?” Es veu que vol dir, si més no a la Conca de Barberà, enganxar-se el dit en una porta. Vaig recordar que a Gelida jo havia sentit, per expressar exactament el mateix, 'ensolir.» (Jordi Llavina, Paraules, EL PUNT AVUI, pàg. 4, set. 2019)
Conjugació
Tercera conjugació incoativa
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: enjumpeixo, enjumpeix, enjumpim
Sinònims
- ensolir (baixllobregatí, gelidenc)
Relacionats
Traduccions
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: en·jum·pir (3)
- Heterograma de 8 lletres (eijmnpru)
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads