enlaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈɫaj.ɾə/, occidental /enˈɫaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De en i l'aire, segle XIX.

Adverbi

enlaire

1. Cap amunt respecte a terra.
2. (darrere un substantiu) Cara amunt.
3. En suspens, sense resoldre.

Notes

Separat, en l'aire, té el sentit literal d’una preposició més un substantiu.

Traduccions

Cap amunt

• Anglès: up ^(en), above ^(en)
• Castellà: alto ^(es), arriba ^(es)
• Francès: haut ^(fr), en l'air ^(fr)
• Italià: in aria ^(it), all'aria ^(it)

En suspens

• Anglès: in suspense ^(en)
• Castellà: en el aire ^(es)
• Francès: en suspens ^(fr)

Verb

enlaire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enlairar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb enlairar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb enlairar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enlairar.

Variants

• [1] enlairo, enlairi, enlair
• [2,3,4] enlairi

Miscel·lània

• Síl·labes: en·lai·re (3)
• Anagrama: linearé

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC