ennoblim

Català

Verb

ennoblim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de ennoblir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb ennoblir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb ennoblir.

Variants

• [2] ennobliguem
• [3] ennobliguem

Miscel·lània

• Síl·labes: en·no·blim (3)

Català antic

Verb

ennoblim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de ennoblir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de ennoblir
3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de ennoblir
4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de ennoblir

Variants

• [2] ennoblírem
• [3] ennoblíam
• [4] ennoblíam