ennoblir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.nubˈbɫi/, /ən.nuˈβɫi/
	balear /ən.nobˈbɫi/, /ən.nubˈbɫi/
Occidental:	nord-occidental /en.nobˈbɫi/, /en.noˈβɫi/
	valencià /en.noˈbɫiɾ/, /en.noˈβɫi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: ennoblí
• Etimologia: Del prefix en-, noble i la desinència -ir, segle XIV.

Verb

ennoblir trans., pron. ‎(pronominal ennoblir-se)

1. Fer esdevenir noble, distingit, selecte.
2. (pronominal) Esdevenir noble.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ennoblir			haver ennoblit
gerundi	ennoblint			havent ennoblit
participi	ennoblit, ennoblida, ennoblits, ennoblides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ennobleixo	ennobleixes	ennobleix	ennoblim	ennobliu	ennobleixen
	ennoblesc						bal
	ennobleixi						sept
	ennoblisc	ennoblixes	ennoblix			ennoblixen	occ
	ennoblixo						n-occ
imperfet	ennoblia	ennoblies	ennoblia	ennoblíem	ennoblíeu	ennoblien
passat simple	ennoblí	ennoblires	ennoblí	ennoblírem	ennoblíreu	ennobliren
futur	ennobliré	ennobliràs	ennoblirà	ennoblirem	ennoblireu	ennobliran
condicional	ennobliria	ennobliries	ennobliria	ennobliríem	ennobliríeu	ennoblirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ennobleixi	ennobleixis	ennobleixi	ennoblim	ennobliu	ennobleixin
	ennoblisca	ennoblisques	ennoblisca			ennoblisquen	occ
	ennoblesqui	ennoblesquis	ennoblesqui	ennobliguem	ennobligueu	ennoblesquin	bal
imperfet	ennoblís	ennoblissis	ennoblís	ennoblíssim	ennoblíssiu	ennoblissin
		ennoblisses		ennoblíssem	ennoblísseu	ennoblissen
	ennoblira	ennoblires	ennoblira	ennoblírem	ennoblíreu	ennobliren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ennobleix	ennobleixi	ennoblim	ennobliu	ennobleixin
	–		ennoblesqui	ennobliguem		ennoblesquin	bal
	–	ennoblix	ennoblisca			ennoblisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ennoblit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ennoblir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ennoblit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ennoblit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ennoblit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ennoblit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ennoblir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ennoblit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ennoblit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ennoblit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ennobleixo, ennobleix, ennoblim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: ennoble ^(en)
• Castellà: ennoblecer ^(es)
• Castellà: nobilitare ^(es)
• Francès: ennoblir ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·no·blir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

Verb

ennoblir

1. ennoblir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	ennoblir
gerundi	ennoblint
participi	ennoblit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	ennoblesc	ennobleixes	ennobleix	ennoblim	ennoblits	ennobleixen
					ennobliu
imperfet	ennoblia	ennoblies	ennoblia	ennoblíem	ennoblíets	ennoblien
					ennoblíeu
passat simple	ennoblí	ennoblist	ennoblí	ennoblírem	ennoblist	ennobliren
		ennoblires		ennoblim	ennoblíreu
futur	ennobliré	ennobliràs	ennoblirà	ennoblirem	ennoblireu	ennobliran
condicional	ennobliria	ennobliries	ennobliria	ennobliríem	ennobliríets	ennoblirien
					ennobliríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	ennoblesca	ennoblesques	ennoblesca	ennoblíam	ennoblíats	ennoblesquen
				ennoblim	ennoblíau
					ennobliu
imperfet	ennoblís	ennoblisses	ennoblís	ennoblíssem	ennoblíssets	ennoblissen
	ennoblira	ennoblires	ennoblira	ennoblírem	ennoblísseu	ennobliren
					ennoblírets
					ennoblíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	ennobleix	ennoblesca	ennoblíam	ennoblits	ennoblesquen
	–			ennoblim	ennobliu

Variants

• ennobleir, ennobleyr, ennoblehir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA