ennoblires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.nubˈbɫi.ɾəs/, /ən.nuˈβɫi.ɾəs/
	balear /ən.nobˈbɫi.ɾəs/, /ən.nubˈbɫi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /en.nobˈbɫi.ɾes/, /en.noˈβɫi.ɾes/
	valencià /en.noˈbɫi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

ennoblires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ennoblir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ennoblir.

Variants

• [2] ennoblissis, ennoblisses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·no·bli·res (4)
• Anagrama: ennoblir-se

Català antic

Verb

ennoblires

1. segona persona singular (tu) del passat de ennoblir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de ennoblir

Variants

• [1] ennoblist
• [2] ennoblisses