enquerir

Català antic

• Etimologia: Del llatí inquirere.

Verb

enquerir

1. forma alternativa de inquirir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	enquerir
gerundi	enquerint
participi	enquerit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enqueresc	enquereixes	enquereix	enquerim	enquerits	enquereixen
					enqueriu
imperfet	enqueria	enqueries	enqueria	enqueríem	enqueríets	enquerien
					enqueríeu
passat simple	enquerí	enquerist	enquerí	enquerírem	enquerist	enqueriren
		enquerires		enquerim	enqueríreu
futur	enqueriré	enqueriràs	enquerirà	enquerirem	enquerireu	enqueriran
condicional	enqueriria	enqueriries	enqueriria	enqueriríem	enqueriríets	enqueririen
					enqueriríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	enqueresca	enqueresques	enqueresca	enqueríam	enqueríats	enqueresquen
				enquerim	enqueríau
					enqueriu
imperfet	enquerís	enquerisses	enquerís	enqueríssem	enqueríssets	enquerissen
	enquerira	enquerires	enquerira	enquerírem	enquerísseu	enqueriren
					enquerírets
					enqueríreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	enquereix	enqueresca	enqueríam	enquerits	enqueresquen
	–			enquerim	enqueriu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA, CIVAL