enrogigueres
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
Verb
enrogigueres
- (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enrogir.
- (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir.
Variants
- [1] enrogires
- [2] enrogiguesses, enrogissis, enrogisses, enrogires
Miscel·lània
- Síl·labes: en·ro·gi·gue·res (5)
- Anagrama: esgrogueïren
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads