enrogires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ən.ruˈʒi.ɾəs/
	balear /ən.roˈʒi.ɾəs/, /ən.ruˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /en.roˈʒi.ɾes/, valencià /en.roˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

enrogires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enrogir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enrogir.

Variants

• [1] enrogigueres
• [2] enrogiguesses, enrogigueres, enrogissis, enrogisses

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ro·gi·res (4)
• Anagrama: enrogir-se