enroqueu

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ən.ruˈkɛw/
balear /ən.roˈkəw/, /ən.ruˈkɛw/
Occidental: /en.roˈkew/

Verb

enroqueu

  1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de enrocar.
  2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb enrocar.
  3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb enrocar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: en·ro·queu (3)
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads