ense

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /ən.zə/
Parònim: enze
Etimologia: De ens amb una e de suport, segle XIX.

Pronom

ense

(col·loquial, oriental) Forma alternativa de ens.
«Ense semblarà un monjo.» (Jacint Verdaguer i Santaló, Excursions, Barcelona, 1904)

«Aquells hovàs ens-e donaven pas una nit tranquila.» (Jaume Massó i Torrents, Croquis Pirenencs, "L'Avenç", Barcelona, 1896)

Relacionats

use, else

Notes

Aquesta forma sorgeix del pronom ens, que se serveix d'una e de reforç davant de verbs començats pel so /s/  en el bloc oriental per a evitar el seu contacte (així com en el dit bloc s'estimen més se sent que es sent). Com que és exclusivament d'ús oral, en els mitjans escrits difereix la seva grafia: ense, ens e, ens-e...

Miscel·lània

Síl·labes: en·se (2)
Anagrama: enes

Vegeu també

Obres de referència: DCVB, Optimot