enze

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɛn.zə/
	balear /ˈən.zə/, /ˈɛn.zə/
Occidental:	/ˈen.ze/

• Parònim: ense
• Etimologia: Del llatí indice(m), acusatiu de index ‎(«indicador»), segle XIV, doblet de índex.

Nom

enze m. ‎(plural enzes)

1. Ocell de reclam per atraure'n d'altres (per a caçar-los, fotografiar-los, etc).

Sinònims

• cimbell, munta, esquer, enza (arcaisme), ensa (arcaisme)

Traduccions

Ocell de reclam

• Anglès: decoy ^(en) bird
• Castellà: señuelo ^(es), añagaza ^(es)
• Llatí: illicium ^(la), illex ^(la)

Nom

enze m. f. ‎(plural enzes)

1. (central, nord-occidental) Persona aturada que no té acció ni activitat.

Compostos i expressions

• Quedar com un enze o quedar fet un enze: quedar embadalit, quedar com una fleuma o com un babau.

Sinònims

• sòmines

Traduccions

Persona aturada

• Castellà: meliloto ^(es)
• Francès: fat ^(fr), stupide ^(fr)
• Italià: stupido ^(it), imbecille ^(it)
• Llatí: stupidus ^(la), fatuus ^(la)

Quedar com un enze

• Castellà: embazar ^(es), quedar hecho un bausán ^(es)
• Italià: stupefare ^(it)
• Llatí: stupefieri ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ze (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 656.