entlegen

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Alemany

  • Pronúncia: /ɛntˈleːɡn̩/;
  • Etimologia: Del prefix ent- i legen.

Adjectiu

entlegen (comparatiu entlegener, superlatiu am entlegensten)

  1. llunyà
    «Erst auf einem entlegenen Platz trat ich aus dem Schatten der Häuser, in deren Schutz ich so weit gekommen war, an das Mondlicht hervor, gefaßt, mein Schicksal aus dem Munde der Vorübergehenden zu vernehmen.» ((von Chamisso, Adelbert. Peter Schlemihls wundersame Geschichte. 2010. Project Gutenberg, 1813, 11.))
    En ésser a una plaça llunyana, contrariament al que havia fet fins aleshores de caminar a ran de les parets de les cases, vaig afrontar els raigs de la lluna resignat a escoltar les burles dels transeünts. (von Chamisso, Adelbert; Llobet, Gustau (trad.). La meravellosa història de Peter Schlèmihl. 1983 (2a edició). La Magrana, 1930, p. 20. →ISBN.)
  2. apartat, de difícil accés
    Ein entlegener Wasserfall
    Una deu apartada

Declinació

Sinònims

  • weit, abgelegen, entfernt

Antònims

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads