envilires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈɫi.ɾəs/, balear /əɱ.viˈɫi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈɫi.ɾes/
	valencià /eɱ.viˈɫi.ɾes/, /em.biˈɫi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

envilires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de envilir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb envilir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·vi·li·res (4)
• Anagrama: envilir-se