erecte

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɾɛk.tə/, occidental /eˈɾɛk.te/
• Rimes: -ɛkte
• Homòfon: erecta
• Etimologia: Del llatí erēctum, de ērēctus, participi de ērigō ‎(«erigir, posar dret»), segle XX. Doblet del patrimonial ert.

Adjectiu

erecte m. ‎(femení erecta, plural invariable erectes)

1. Dret i rígid.
2. En erecció.

Antònims

• (en erecció) pèndul

Traduccions

Dret i rígid

• Anglès: erect ^(en)
• Castellà: erecto ^(es)
• Francès: dressé ^(fr)
• Italià: eretto ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·rec·te (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eːˈrɛk.tɛ/

Adjectiu

ērecte

1. vocatiu masculí singular de ērectus