ert

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛrt/
• Rimes: -ɛɾt
• Etimologia: Del llatí vulgar *erctu(m), de ērēctus, participi de ērigō ‎(«erigir, posar dret»), segle XIV. Doblet del cultisme erecte.

Adjectiu

ert m. ‎(femení erta, plural masculí erts, plural femení ertes)

1. En posició vertical i mancat de flexibilitat.

Sinònims

• tibat, garratibat, rígid, enravenat

Antònims

• flexible

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stiff ^(en)
• Castellà: tieso ^(es)
• Francès: raide ^(fr)
• Italià: rigido ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: ret, ter, Ter

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB