erm

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈɛrm/, /ˈerm/
balear /ˈeɾm/
Occidental: /ˈeɾm/
  • Etimologia: Del llatí erēmus ‎(«desert»), del grec antic ἔρημος ‎(érēmos), segle XII.

Adjectiu

erm m. ‎(femení erma, plural masculí erms, plural femení ermes)

  1. inhabitat
    La guerra ha deixat aquest poblat erm.
  2. inculte (no cultivat)
  3. estèril (no fructífer)
    Un debat erm.

Nom

erm m. ‎(plural erms)

  1. Lloc sense conrear, de terreny àrid i escassa vegetació.
  2. Lloc inhabitat on hom es retira, especialment a fer vida religiosa.

Derivats

Traduccions

Lloc sense conrear
Lloc de retir

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: mer, rem

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads