errava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈra.βə/, balear /əˈra.və/
Occidental:	nord-occidental /eˈra.βa/
	valencià /eˈra.va/, /eˈra.βa/

• Rimes: -ava

Verb

errava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de errar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de errar.

Variants

• [1] erravi, erraia
• [2] erraia

Miscel·lània

• Síl·labes: er·ra·va (3)
• Anagrames: averar, vararé