esbromares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bɾuˈma.ɾəs/
	balear /əz.bɾoˈma.ɾəs/, /əz.bɾuˈma.ɾəs/
Occidental:	/ez.bɾoˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

esbromares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de esbromar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbromar.

Variants

• [2] esbromessis, esbromesses, esbromasses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bro·ma·res (4)
• Anagrames: arboréssem, arrebossem, emborsares, esbromar-se, reembossar