escandall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kənˈdaʎ/
	balear /əs.kənˈdaʎ/, /əs.kənˈdaj/
Occidental:	/es.kanˈdaʎ/
Informal:	occidental /as.kanˈdaʎ/

• Rimes: -aʎ
• Etimologia: De l'occità antic escandalh ‎(«mesura de capacitat»), del lígur scandaglio ‎(«sonda»), del llatí vulgar *scandaculum ‎(«escala»), de scandō ‎(«pujar, escalar»), segle XIV

Nom

escandall m. ‎(plural escandalls)

1. Instrument que consta d'un cilindre de plom posat a l’extrem d’un cordill, que serveix per a determinar la pregonesa del mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.
2. Acció d'escandallar.
3. Determinació del valor, de la qualitat, etc., d'una mercaderia agafant-ne mostres i generalitzant-ne els resultats.
4. Estri que fan servir els paletes quan pugen paret per comprovar que la fan perpendicular al terra.
5. Sorollam fet per persones.

Sinònims

• [1,4] plomada
• [5] aldarull, sorollam

Compostos i expressions

• fer l'escandall

Traduccions

Instrument nàutic

• Anglès: lead ^(en)
• Castellà: escandallo ^(es) m.
• Francès: sonde ^(fr)
• Italià: scandaglio ^(it) m.

Acció d’escandallar

• Anglès: sounding ^(en)

Determinació d’una mercaderia per mostres

• Castellà: escandallo ^(es) m.
• Francès: contrôle ^(fr)
• Italià: scandaglio ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·can·dall (3)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.