escarniva

Català

Verb

escarniva

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de escarnir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de escarnir.

Variants

• [1] escarnigueva, escarnia
• [2] escarnigueva, escarnia

Miscel·lània

• Síl·labes: es·car·ni·va (4)
• Anagrames: canviar-se, canviares, carinaves, casariven, escanviar, neviscara, neviscarà