escon

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkon/, /əsˈkɔn/, occidental /esˈkon/
• Rimes: -on
• Etimologia: De l’antic Del català antic *escaun, del llatí vulgar *scamnu, de scamnum ‎(«banc»), segle XI.

Nom

escon m. ‎(plural escons)

1. Forma alternativa de escó.

Notes

• La pronúncia alterna entre [ɔ] etimològica i [o] moderna usada en la variant escó.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·con (2)
• Anagrames: censo, noces

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

escon

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de escondre
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de escondre