censo

Potser volíeu: censó

Català

Verb

censo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de censar.

Variants

• cense, cens

Miscel·lània

• Síl·labes: cen·so (2)
• Anagrames: escon, noces

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθen.so/, meridional \ˈθeŋ.so\

Americà: alt /ˈsen.s(o)/, baix \ˈseŋ.so\, austral /ˈsen.so/

• Rimes: -enso
• Etimologia: Del llatí census.

Nom

censo m. ‎(plural censos)

1. cens

Verb

censo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb censar

Miscel·lània

• Síl·labes: cen·so (2)
• Anagrames: cosen, onces, secón

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre censo