escondir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kunˈdi/
	balear /əs.konˈdi/, /əs.kunˈdi/
Occidental:	nord-occidental /es.konˈdi/
	valencià /es.konˈdiɾ/, /es.konˈdi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Semicultisme del llatí abscondere, segle XIV.

Verb

escondir trans.

1. (antic, literari) amagar

   «Les nacions s'han ensorrat / en la fossa que han fet elles mateixes, / llur peu ha estat collit / en la xarxa que havien escondida.» (Carles Cardó [trad.], Salms, 1948)

   «Son pit nu i son abillament esqueixat eren mig escondits pel vellut de púrpura guarnit dels lliris de França.» (Josep Carner [trad.], Contes d'Andersen, 1918)

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	escondir			haver escondit
gerundi	escondint			havent escondit
participi	escondit, escondida, escondits, escondides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escondeixo	escondeixes	escondeix	escondim	escondiu	escondeixen
	escondesc						bal
	escondeixi						sept
	escondisc	escondixes	escondix			escondixen	occ
	escondixo						n-occ
imperfet	escondia	escondies	escondia	escondíem	escondíeu	escondien
passat simple	escondí	escondires	escondí	escondírem	escondíreu	escondiren
futur	escondiré	escondiràs	escondirà	escondirem	escondireu	escondiran
condicional	escondiria	escondiries	escondiria	escondiríem	escondiríeu	escondirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	escondeixi	escondeixis	escondeixi	escondim	escondiu	escondeixin
	escondisca	escondisques	escondisca			escondisquen	occ
	escondesqui	escondesquis	escondesqui	escondiguem	escondigueu	escondesquin	bal
imperfet	escondís	escondissis	escondís	escondíssim	escondíssiu	escondissin
		escondisses		escondíssem	escondísseu	escondissen
	escondira	escondires	escondira	escondírem	escondíreu	escondiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	escondeix	escondeixi	escondim	escondiu	escondeixin
	–		escondesqui	escondiguem		escondesquin	bal
	–	escondix	escondisca			escondisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... escondit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... escondir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... escondit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... escondit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... escondit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... escondit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... escondir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... escondit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... escondit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... escondit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: escondeixo, escondeix, escondim

Miscel·lània

• Síl·labes: es·con·dir (3)
• Heterograma de 8 lletres (cdeinors)
• Anagrames: condires, consider

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: [1] Del llatí excondīcere ‎(«excusar»).
• Etimologia: [2] Semicultisme del llatí abscondere ‎(«amagar»).

Verb

escondir

1. excusar, defensar d’una acusació

   «¿ As vist nuyl cavayler qui son castell no vula recobrar, ni vist anc cavayler qui a cavayler traÿdor no vuyla sa muyler guardar, ni vist anc cavayler robador qui s' escondís de robar?» (Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, 1274-1276)

2. justificar, defensar una afirmació

   «Reebem vostra letra, en què-ns feés saber que hom vos avia dat a entendre que en Puigaltó e d’altres vos avien mal rahonat deçà ab nós, e que·us en vendríets deçà per escondir vostra fe.» (Pere Llobet, Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó, 1307)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	escondir
gerundi	escondint
participi	escondit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	escondesc	escondeixes	escondeix	escondim	escondits	escondeixen
					escondiu
imperfet	escondia	escondies	escondia	escondíem	escondíets	escondien
					escondíeu
passat simple	escondí	escondist	escondí	escondírem	escondist	escondiren
		escondires		escondim	escondíreu
futur	escondiré	escondiràs	escondirà	escondirem	escondireu	escondiran
condicional	escondiria	escondiries	escondiria	escondiríem	escondiríets	escondirien
					escondiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	escondesca	escondesques	escondesca	escondíam	escondíats	escondesquen
				escondim	escondíau
					escondiu
imperfet	escondís	escondisses	escondís	escondíssem	escondíssets	escondissen
	escondira	escondires	escondira	escondírem	escondísseu	escondiren
					escondírets
					escondíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	escondeix	escondesca	escondíam	escondits	escondesquen
	–			escondim	escondiu

Variants

• ascondir, scondir

Verb

escondir

1. escondir, amagar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL