escortares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kurˈta.ɾəs/
	balear /əs.koɾˈta.ɾəs/, /əs.kurˈta.ɾəs/
Occidental:	/es.koɾˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

escortares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de escortar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb escortar.

Variants

• [2] escortessis, escortesses, escortassis, escortasses

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cor·ta·res (4)
• Anagrames: escrostaré, rectoressa