escot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkɔt/, occidental /esˈkɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: [1] Del francès antic escot, del fràncic *skot ‎(«contribució monetària»), segle XIV.
• Etimologia: [2] Deverbal de escotar, de cota, segle XIX.
• Etimologia: [3] Del llatí Scōtus.

Nom

escot m. ‎(plural escots)

1. Part a pagar per cada participant en una despesa comuna.

Derivats

• a escot

Traduccions

Part a pagar

• Anglès: share ^(en)
• Castellà: escote ^(es) m.
• Francès: écot ^(fr) m.

Nom

escot m. ‎(plural escots)

1. escotat
2. Ornament de l’escotat d’un vestit.
3. Part del cos que queda al descobert per l’escotat d’un vestit.

Traduccions

Part al descobert per l’escotat

• Anglès: cleavage ^(en)
• Castellà: escote ^(es) m.
• Francès: décolleté ^(fr) m.

Nom

escot m. ‎(plural escots, femení escota)

1. (històric) Individu d’un poble gaèlic d’Irlanda que va colonitzar la part occidental d’Escòcia.

Traduccions

Individu gaèlic d’Irlanda

• Castellà: escoto ^(es) m.

Verb

escot

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escotar.

Variants

• escoto, escote, escoti

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cot (2)
• Anagrames: coets, coste, cotes, estoc, octes

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB