escriba

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkɾi.βə/, occidental /esˈkɾi.ba/
• Rimes: -iba
• Etimologia: Del llatí scriba. Doblet del patrimonial escrivà.

Nom

escriba m. ‎(plural escribes)

1. En l'antiguitat, persona encarregada de redactar textos legals, fer-ne còpies i portar la comptabilitat.

Sinònims

• escrivà, copista, secretari

Traduccions

Traduccions

• Anglès: scribe ^(en)
• Castellà: escriba ^(es) m.
• Francès: scribe ^(fr) m.
• Italià: scriba ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cri·ba (3)
• Heterograma de 7 lletres (abceirs)
• Anagrames: becaris, cabries

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB