escua

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈku.ə/, occidental /esˈku.a/
• Rimes: -ua
• Etimologia: Variant de escoa, de l’antic escosa, participi de escondre ‎(«amagar»), del llatí abscondere.

Nom

escua f. ‎(plural escues)

1. (nàutica) Peça de fusta a cada costat de la quilla d’una embarcació petita per mantenir-la dreta en terra.

Variants

• escoa
• escova

Traduccions

Traduccions

• Anglès: runghead ^(en)
• Castellà: carenote ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cu·a (3)
• Anagrames: acuse, caseu, caues, cause, escau, sueca, Sueca, suecà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot