escoa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈko.ə/, occidental /esˈko.a/
• Rimes: -oa
• Etimologia: Del català antic escosa, participi de escondre ‎(«amagar»), del llatí abscondere, segle XIV.

Nom

escoa f. ‎(plural escoes)

1. escua

Miscel·lània

• Síl·labes: es·co·a (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈko.a/, meridional /ehˈko.a/

Americà: alt /esˈko.a/, baix /ehˈko.a/

• Rimes: -oa
• Etimologia: Del català escoa.

Nom

escoa f. ‎(plural escoas)

1. (nàutica) brusca d’una quaderna

Miscel·lània

• Síl·labes: es·co·a (3)