espía

Potser volíeu: espia, espià

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈpi.a/, meridional /ehˈpi.a/

Americà: alt /esˈpi.a/, baix /ehˈpi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del gòtic *𐍃𐍀𐌰𐌹𐌷𐌰 ‎(spaiha).

Nom

espía m. f. ‎(plural espías)

1. espia

Derivats

• espiar

Verb

espía

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb espiar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb espiar

Variants

• [2]: (voseo) espiá

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pí·a (3)
• Anagrames: peáis, peías, pesia, piase, sepia

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre espía