espatla

Potser volíeu: espatlà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əsˈpaɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /esˈpaɫ.ɫa/
	valencià /esˈpaɫ.ɫa/, /esˈpa.ɫa/
Informal:	occidental /asˈpaɫ.ɫa/, valencià /asˈpa.ɫa/

• Rimes: -alla
• Etimologia: Del català antic spatla, del llatí tardà spatula ‎(«omòplat, espàtula»), diminutiu de spatha ‎(«pala»), segle XIII.

Nom

espatla f. ‎(plural espatles)

1. (balear, valencià, tortosí) Forma alternativa de espatlla.

Derivats

• cobriespatles
• espatlador
• espatlam
• espatlar
• espatlejar
• espatler
• espatlera
• espatleta
• espatlla
• espatló
• espatlut
• guardaespatles
• respatler
• respatlera

Verb

espatla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de espatlar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb espatlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·pat·la (3)
• Anagrames: aplates, aplatés, palesat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB